BOIXETS

Vesprades d'estiu al carrer Sant Pere,
en arribant la fresca, 
s'asseien les veines a les cadiretes.
Treien el coixi de la randa i
recolzat a la cadira o a la paret, 

d'un costat a l'altre
començaven a volar els boixets.

Boixets presoners de fils blancs
que d'agulles en cartó penjaven
i creuant de ponent a llevant,
bella sanefa dissenyaven,
sanefa que despres vorejava, 
llençols, brials i estovalles.

Jo a la meua avia veia 
llançar com una exhalacio,
boixets d'una ma a l'altra,
sense saber com s'entenia.
Quan la tira del dibuix
despres de dies acabava,
meravelles veia jo,
bocabadat em quedava.